Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Forces del General Batet assaltant el CADCI
Les eleccions generals de 1933 havien estat guanyades pels partits de centre i dreta. El president Alejandro Lerroux, davant les pressions de la dreta, va incorporar a tres ministres de la CEDA al Govern.

Això va ser interpretat per l'esquerra com un risc d'implantació del feixisme, tenint en compte que el president de la CEDA, José María Gil-Robles, parlava de la democràcia no com un fi, sinó com un mitjà per aconseguir el poder i es declarava antiparlamentarista.

Al parlament el seu partit havia defensat obertament l’Italia feixista i l’Alemanya Nazi, i de fet, ell mateix havia participat en el congrés nazi de Nüremberg aquest mateix any i ja existia un precedent alemany de transformació de democràcia en feixisme mitjançant unes eleccions.

Com a resposta, les associacions obreres van organitzar una vaga general d’abast estatal, que no va arribar a tenir l'èxit esperat, excepte a Astúries i Catalunya.

A Astúries, amb una bona organització i sota el comandament d'Aliança Obrera que unia socialistes, anarquistes i comunistes, es va iniciar una revolta armada en què els miners van arribar a prendre la ciutat d'Oviedo. Es va proclamar la República Socialista Asturiana, però la insurrecció per part d'uns 30.000 miners no va durar més de quinze dies, fins que la contraofensiva va aconseguir la seva rendició i va intervenir l'exèrcit. Franco, amb l'enviament de tropes des d'Àfrica i la Legió estrangera, va ser l'encarregat de reprimir durament la revolta asturiana. Els fets es van saldar amb més de mil morts, dos mil ferits i uns cinc mil detinguts.

Antiga Seu del CADCI el 6 d'octubre de 2012
A Catalunya, l'endemà de la declaració de la vaga general, el 6 d'octubre de 1934 a les vuit del vespre i des del balcó de la Generalitat, el president Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Això va comportar la declaració de l'estat de guerra per part del Govern.

La policia es va posar a les ordres del general Batet per reprimir l’alçament i hi va haver diversos enfrontaments armats que van provocar diversos morts.

Però l'Estat Català només va durar deu hores, ja que no va obtenir el suport dels anarquistes que recelaven de la Generalitat degut a les dures polítiques que els responsables de l'ordre públic de la Generalitat, els germans Badía,  havien practicat contra el moviment llibertari.

Lluís Companys va demanar expressament que no s’enarborés l’estelada per deixar clar que aquest era un aixecament federal i no pas separatista. Però, tot i això la premsa estatal va titllar aquests fets com a separatisme i el gairebé inexistent federalisme espanyol amb prou feines s’hi va pronunciar a favor.

Els escamots d’Estat Català, dirigits per Conseller Josep Dencàs van acabar abandonant les armes, literalment, i fugint. Molts dels fusells Winchester que van abandonar als carrers van ser recollits per militants anarquistes i van reaparèixer durant la guerra civil.

Placa en record als morts a la seu del CADCI
Els qui es van resistir fins el final i sense cap suport foren alguns militants de l’esquerra catalanista que s’atrinxeraren a la seu del CADCI (Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria), un sindicat posteriorment absorbit per l’UGT. El local de la Rambla de Santa Mònica fou canonejat per l’exèrcit i els qui hi resistien no tingueren més remei que abandonar l’edifici per la porta del darrere. Alguns però, hi van deixar la vida: Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina.

Al balcó de la Generalitat, finalment onejà la bandera blanca de la rendició. Els fets d'octubre a Catalunya van acabar amb l'empresonament de Companys i els seus consellers , excepte Josep Dencàs, que havia fugit de la Generalitat pel clavegueram i de diversos diputats entre ells, Josep Tarradellas, l'alcalde Carles Pi i Sunyer i els regidors que li donaven suport.

Tots ells van ser traslladats al vaixell Uruguai, al port de Barcelona, convertit en presó, fins que l'esquerra catalana va tornar a guanyar les eleccions, el febrer de 1936. Mentrestant, les conseqüències per a Catalunya van ser la supressió de l'Estatut i l'anul • lació de la "Llei de Contractes de Conreu", entre altres. Durant aquest temps es van substituir els representants electes per càrrecs dretans.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Escrive en español! ¡que esto es EspaÑa! No se entiende naaaaaa....

Dani ha dit...

Sr. Anònim,

Muy Señor mío,

Le haré algunas puntualizaciones sobre su erudito comentario:

1-Yo escribo como me da la gana.

2-Usted está afirmando que el catalán no es una lengua española, aunque no parece usted muy separatista que digamos.

3-Primero escriba usted bien el castellano (mal llamado español) ya que escriBir va con B, no con V.

4-No estamos en España, tampoco en Catalunya, los servidores donde se aloja ésta página están ubicados en los EEUU.

5-Si no entiende nada no es mi culpa, en la barra derecha hay una pestaña de traducción. Lo puede traducir hasta en árabe si quiere. Sólo se debe tocar un botoncito.

6-Jo també t'estimo :)

Xavi Soro ha dit...

Què bò! :))

Ppolob ha dit...

Le recomiendo al Sr. Anònim la lectura de los artículos 3 y 20 de la vigente Constitución, donde se habla del castellano (no español) y las demás lenguas españolas, y de la libertad de expresión.

Anònim ha dit...

Dani,
Amb tots els respectes, però per què no dediques més posts a temes socials?

No sé, hi han moltes possibilitats: la història de la fam a Barcelona, o de la filantropia, o la història del treball, o de la història de la delinqüència o la criminalitat, o de la dona, o història de la vida quotidiana!, o de les condicions laborals a la feina...Hi han molts temes a tractar, i molts verges i intreressantíssims, i són massa importants per la gent com per a oblidar-se d'ells si fas història local. Bé, això si et preocupa i no passes dels temes socials clar.

Que les universitats catalanes passin de tot i no investiguin aquests temes es pot entendre molt bé, massa i tot -i si passa completament l'ajuntament o la Gene o els partits polítics també-, pero tu no. Els que et coneixem personalment sabem que encara que ho pugui semblar aquí, ets una persona sensible i intel·ligent, per això no t'importen un be negre aquests temes.

I ànims. Fas una molt bona tasca amb la història local!, felicitats.

Robert





Dani ha dit...

Els qui em coneixen personalment normalment no es fan passar per un tal Robert o es fan passar per professors de nosequina universitat insistint sempre en els mateixos temes de manera obsessiva, sovint insultant, no com avui, i sense donar la cara. Només ho fas tú això i et faig veure, des de l'apreci que realment et tinc, que el que fas no és normal. Ah, i si vols seguir fent anònims intenta no fer-los dient coses que només he sentit de tú i de la teva boca en directe i no utilitzar la mateixa IP que fas servir per enviar-me correus "seriosos". Si t'agraden tant aquests temes pots escriure tu mateix sobre el tema al teu bloc personal que tens abandonat des del 2008... i millor no dono més pistes que puguin desemmascarar-te tot i que en tinc proves definitives. Comença a cansar-me fer veure que no se qui ets, és molt incòmode i no se quina estranya necessitat tens de fer això. Fes-t'ho mirar... no cal...
És un consell com a amic...

PD: Canvia't de servidor d'internet, n'hi ha amb tarifes més competitives.